De Rosalía al procés

De Rosalía al procés

¿Tenim dret els periodistes a cosir els artistes catalans de preguntes sobre el procés? Hauríem de poder parlar de tot amb naturalitat i conèixer l’opinió d’aquells que són referents en qualsevol àmbit, tant si és artístic com a científic. Del forner al cantant, al...
Quan un contacte es mor

Quan un contacte es mor

Al cap de poc de morir la meva mare, acostumava trucar-li al seu telèfon fix. Debades esperava sentir la seva veu. Al segon to, penjava enfadada, perquè ja mai més podria tornar a escoltar-la. El dol dol. M’arriba la notícia de la mort de l’amic. Sobtada. Tinc el seu...
A mi em roben el que és normal

A mi em roben el que és normal

Que em robin em passa sovint. Puc oferir-los un catàleg detallat. Recorro la Rambla, sabates sense taló per si he d’arrencar a córrer, i ben abraçada a la bossa. M’espera un soparet al carrer Bergara. Primer i segon plats, la bossa entre els meus genolls,...
Les veus del foc

Les veus del foc

Les veus del foc ens arriben de molt lluny. Paratges oblidats, desmemoria de tants recons de país. No en reconeixem els accents. S’expressen amb paraules que ens resulten noves, velles com són, de tant poc que les escoltem. Gairebé no se senten a la ràdio i a la...
Valls, amb llum pròpia

Valls, amb llum pròpia

Manuel Valls era l’únic home que somreia, ple d’orgull i satisfacció en la sessió de constitució de l’Ajuntament de Barcelona. Amb els seus tres vots, suposadament gratis, li va regalar l’alcaldia a Ada Colau, que aquesta segona vegada es va agafar a la vara amb cara...

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close