Macià Alavedra i Moner va néixer el 1934. Es diu Macià de nom de pila, en honor del president Francesc Macià, de qui el seu pare, el poeta Joan Alavedra, va ser secretari i biògraf.
La família: el pare, la mare –Montserrat Moner– la germana gran Maria i el mateix Macià Alavedra es van haver d’exiliar a França, travessant els Pirineus en una nit freda d’hivern arrossegant les maletes. Acabarien la nit en un camp de refugiats fins que van anar a parar primer a París, on es trobarien Ventura Gassol. Coneixeran Josep Tarradellas i finalment aniran a raure a Prada de Conflent, on compartiran exili amb Pau Casals.
Macià Alavedra va viure-hi deu anys fins que van tornar a Barcelona. Va estudiar dret, i, en política, primer va militar en el Front Nacional de Catalunya fins que amb Trias Fargas va fundar Esquerra Democràtica de Catalunya. Elegit diputat pel Pacte Democràtic, ben aviat va formar part de Convergència Democràtica, partit amb el qual va desenvolupar els anys més importants de la seva carrera. Va ser diputat i conseller de Governació, d’Indústria i Energia i d’Economia i Finances.
El 1997 va deixar la política i va tornar a l’empresa privada per presidir Autopistes de Catalunya, Abertis i Ken Pharma.
Va ser el 2009 que el van detenir arran d’un possible cas de corrupció urbanística. Garzón el va posar en presó provisional i en va sortir amb una fiança d’un milió d’euros. Gairebé 8 anys després ha arribat el judici. Avui ha declarat ser un comissionista. Cobrava un 4% de l’import de l’operació, que es repartia, segons ell ha confessat, amb l’exdiputat socialista Luigi i amb Lluís Prenafeta. Ha fet aquesta confessió a canvi de no anar a la presó.
Macià Alavedra era un home sòlid. S’havia assegut, aquí, al nostre costat, en aquest estudi de Catalunya Ràdio, explicant per exemple com aconseguiria que el 30% de l’IRPF anés a les comunitats negociant-ho amb José María Aznar.
Sentir-li avui la confessió provoca molta decepció i tristesa. Ser un comissionista ens pot semblar que estrictament no és ser un lladre, però és evident que fer de mitjancer en l’obra pública fa pujar el preu de l’obra que paga el públic. I haver de pagar 13 milions d’euros pels diners que ha amagat a Hisenda dóna idea del frau que ha dut a terme.
Cal poder passar pàgina d’aquells temps opacs, un cop se n’hagin escrit amb lletra clara totes les planes.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close