Fa poca estona hem penjat un tuit amb la foto de Roger Santacana de la CUP. Anunciàvem a la xarxa que avui a l’anàlisi del “Catalunya vespre” en parlaríem. En Roger anava en metro i somreia a la càmera content d’haver-se escapat dels Mossos, que l’havien de detenir per ordre de l’Audiència Nacional. La nostra companya Mercè Alcocer ha corregut fins que ha pogut parlar amb ell en directe, ara, en la primera hora informativa del “Catalunya vespre” amb en Kilian Sebrià. En Roger Santacana estava tranquil.

Per què l’havien anat a buscar els Mossos? Doncs perquè els Mossos actuen també com a policia judicial i es veuen obligats a obeir el jutge. I per què els crida el jutge? Per haver cremat o estripat fotos del Rei. Aquesta és la qüestió. Ara des de la CUP pressionen el govern de Catalunya, i en concret el conseller d’Interior, Jordi Jané. Li exigeixen que els Mossos no els portin a comissaria quan el jutge els ho demana i, com aquell que no vol la cosa, mig amenacen mig insinuen que aquest fet també pot comportar, ai las, que els pressupostos no s’aprovin, perquè ells no hi donarien suport.

Si tots hem de ser iguals davant la llei -frase que precisament repeteix sovint el rei d’Espanya per espolsar-se el cas Nóos- crec que la llibertat d’expressió ha de permetre estripar i fins i tot cremar fotos del cap i dels peus de l’Estat

No em sembla bé que estripar fotos sigui considerat ni falta ni delicte, tant si es tracta de les fotos del rei com de la fornera de la cantonada, tot i que estripar i més encara, cremar fotos de persones, em sembli un acte simbòlic desagradable i ofensiu. Però, si tots hem de ser iguals davant la llei -frase que precisament repeteix sovint el rei d’Espanya per espolsar-se el cas Nóos- crec que la llibertat d’expressió ha de permetre estripar i fins i tot cremar fotos del cap i dels peus de l’Estat.

Dit això, mig amenaçar el govern català de no aprovar-li els pressupostos perquè la policia els va a buscar, no és una acció de responsabilitat política. Avui tots estem pendents de les detencions, les escapades, les corredisses dels xicots de la CUP, però alhora sabem que aquest episodi quedarà en un no res. I en canvi, aprovar o no aprovar els pressupostos és molt, molt important. És essencial perquè el nostre país vagi endavant, perquè pugui actuar amb la sobirania que ja té, perquè pugui afrontar situacions d’emergència social i perquè al capdavall de la legislatura pugui convocar un referèndum.

Que en Roger s’escapi en metro ens pot fer més o menys gràcia. Que s’estripin fotos, té una importància relativa. El que no s’ha d’estripar són els pressupostos. Els pressupostos s’han d’aprovar.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close