En Jordi R. F. es va tirar per la finestra del seu desè pis. La comitiva judicial que trucava a la porta va poder aixecar acta que ell mateix s’havia desnonat de la vida. Abans, molts papers. Els de la propietat, el Banco Popular, que després de set mesos d’impagament del lloguer va reclamar al jutge que dictaminés. Volia recuperar el pis del barri de Sant Ildefons de Cornellà. L’electricista Jordi, desesperat perquè amb les feines que anava fent no se’n sortia, va demanar ajuda als serveis socials de l’ajuntament. El consistori va fer informes a favor seu i dos cops va aconseguir que no el desnonessin. Però la tercera vegada no hi va ser a temps. ¿De què serveixen els informes si ningú els llegeix des del cor? ¿Com és que el banc no surt al primer minut dient que humanament li sap greu i que ajudarà la Maria, la seva dona, que el plora en estat de xoc?

És necessari aplicar les lleis d’habitatge digne i pobresa energètica i actuar amb humanitat

Seria poc rigorós dir que la causa del suïcidi és el desnonament. Però és evident que estem davant d’una persona que, en no sentir-se capaç de trobar una sortida quan el feien fora de casa, es va desesperar. Casa és molt més que un habitatge. Casa és la llar, la confiança, el caliu de l’ànima. L’espai que ens atorga la seguretat més essencial, on creixem i ens estimem; on habitem amb les persones amb qui volem compartir la vida. D’on no hauríem de llançar-nos per buscar la pròpia mort.

El Parlament de Catalunya va fer lleis d’habitatge digne i pobresa energètica. Va aprovar fins i tot multar els bancs que tenien pisos buits per poder-los oferir a les persones més vulnerables. Per contra, el Govern del PP, sistemàticament, va portar aquesta legislació al Constitucional. Deia que les competències són seves. Malgrat les impugnacions del TC, és urgent que es puguin aplicar. Però, tot i això, si no ens sentim tots interpel·lats humanament, si no veiem persones quan llegim paraules en els papers, si no entenem els silencis en les veus dels que parlen poc, no evitarem que més Jordis saltin per la finestra.

Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 16 de juny de 2018.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close