Així, ara què hem de fer? es preguntaven ahir a la tarda cent estrategs i assessors de campanyes electorals aplegats en un hotel a prop del Capitoli a Washington. Dilluns, dimarts i dimecres han assistit a l’anàlisi de la campanya Clinton-Trump vista des de tots els punts de vista. La conclusió va ser clara: “si la gent vol una altra manera de comunicar, hem de saber crear-la. La gent vol això?, fem-ho, perquè nosaltres el que volem és guanyar. A aquells que els faci algun tipus d’angúnia moral, que pleguin”. Hi érem. I per això dimarts passat des de Washington vam adonar-nos que aquells que saben crear continguts i alhora analitzar el que busca la gent, el que els interessa i qui hi dóna resposta van atrevir-se a pronosticar la victòria de Trump. Trump guanyava de llarg a les xarxes i van gosar dir-nos que guanyaria als col·legis electorals, o sigui que seria el nou president. Recupereu el Catalunya Vespre de dimarts passat.

Els estrategs de la campanya electoral de Donald Trump l’havien preparat només perquè pogués arribar a les primàries dignament. Llavors no pensaven que podia guanyar. Però a mesura que el temps passava, van anar veient les possibilitats i probabilitats reals que guanyés.

Però avui Hillary ja és història. I el present i el futur és Trump, que representa la resposta a una nova demanda social i a un fastigueig de molta gent que veu com cada vegada va a menys

Segur que Hillary Clinton és la persona més preparada per presidir els Estats Units, però durant tots aquests mesos i anys, hem sabut que no és una bona candidata. I a més és una dona, no ens equivoquéssim, en un país on abans van votar els negres que les dones, en un país on ja hi ha hagut un negre que l’ha presidit però mai una dona. Per ara. Però avui Hillary ja és història. I el present i el futur és Trump, que representa la resposta a una nova demanda social i a un fastigueig de molta gent que veu com cada vegada va a menys. Tothom té clar que Trump és inculte, groller, masclista, xenòfob i… milionari. Però Donald Trump és sobretot el que sembla que és. Trump s’enorgulleix de ser un outsider i de no ser un polític. I ser polític en l’imaginari col·lectiu és sinònim de tergiversar, mentir, manipular, distanciar-se de la gent i acabar fent i parlant amb un idioma propi, lluny del de la gent i exclusiu del poder, dels insiders.

També per això l’ha votat la meitat dels votants, que alhora són la meitat d’aquells que podien anar a votar. Però que només una quarta part dels americans hagi decidit qui governa els Estats Units i en bona part influencia el món, no ens fa qüestionar ni la validesa ni el sentit democràtic del país. Ho dic per altres votacions més pròximes. És Amèrica.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close