Cada dia estem més fins i afinem més. Ahir vèiem com el fiscal de Múrcia, (Múrcia, res a veure amb Catalunya, ni amb l’independentisme, ni amb el procés ni res d’això), vèiem com el fiscal Manuel López Bernal, que ha estat investigant el president d’aquella comunitat, Pedro Antonio Sánchez, del PP, per corrupció en el cas de la construcció del seu auditori, deia amargament que els fiscals estan desprotegits pels seus superiors, i que es persegueix més els fiscals que els corruptes. López Bernal ha estat rellevat del seu càrrec. Ell i una trentena més.
Però avui, el portaveu del govern espanyol, el ministre Iñigo Méndez de Vigo, ha sortit a respondre els fiscals que denuncien pressions. Sorprenentment, per algú que diu que defensa la democràcia i l’estat de dret, en comptes de dir que cal investigar ràpidament el que denuncien els fiscals, els ha dit que callin. Vaja, ho ha fet més suaument, els ha demanat “contenció”, que és una paraula que té més bona premsa que la de callar o fer callar, com si el fiscal de Múrcia fos un incontinent que es desfermés en públic. I que si els fiscals se senten pressionats, doncs que ho denunciïn al fiscal general de l’Estat. És fa difícil entendre com se li ha d’anar a explicar res al fiscal general de l’Estat si va ser precisament el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, qui va dir a Bernal que parés les seves investigacions contra el president de Múrcia en el cas Púnica, perquè no hi havia cas. ¿Com es deu fer això de denunciar algú a la mateixa persona que vols denunciar?
A la justícia li ha caigut la bena dels ulls. Ja no és cega. I sembla que s’administri en funció de qui sigui l’encausat, no del possible delicte que hagi pogut cometre.
Urdangarin és el cunyat del rei. Per a ell, el favor. Els membres de la Mesa del Parlament independentistes són independentistes, per la qual cosa la Fiscalia s’hi querella. I no es querella amb el diputat Joan Josep Nuet perquè no és independentista. No és que ens ho sembli que ho fa per això. És que la querella de la fiscalia ho diu amb totes les lletres i sense contenció.
Quan algú que hauria de respondre al qüestionament sobre el seu exercici de poder, com és el govern espanyol, demana contenció, potser ens hem de preguntar si el que hi ha és pressió per tapar possibles abusos de poder sobradament coneguts que el que generen és indefensió.