Vivim al final de l’era del compromís mutu. Els nostres acords i els nostres vincles són temporals, passatgers i vàlids només fins a nou avís. Han quedat enrere els temps on tot era sòlid, ara tot s’ha liquat. Creences polítiques i religioses, parella i feina. Tot s’ha desintegrat. És la modernitat líquida. Els ciutadans estan desconcertats. No saben a quines seguretats poden agafar-se en aquesta època de precariat, el nou proletariat actual, que cada vegada és més gran, amb la diferència que el d’ara no té consciència de classe. Els governs no saben fer vivibles les seves vides. De fons, la desregulació dels mercats i la flexibilització de les lleis naturals.

Ser crític està ben acceptat i fins i tot ben vist, però resulta inútil quan la política no és el veritable poder i l’estat-nació ja no ofereix respostes. El poder s’ha globalitzat, però les polítiques són tan locals com abans. La crisi de la democràcia és el col·lapse de la confiança. La gent ja no creu en el sistema democràtic, perquè no compleix les promeses. És clar que necessita fer promeses per poder-les incomplir. Creix el nombre de governs que volen explotar les pors, el patiment i la ràbia que provoca la incertesa i la precarització. Les emocions fora de control són ideals en aquesta època que vivim.

El diàleg real no és parlar amb gent que pensa el mateix que tu. Per involucrar-te en un diàleg real, has de superar dificultats. Però molta gent utilitza les xarxes per tancar-se en zones de confort en comptes de fer-les servir per ampliar horitzons. Són útils, les xarxes, però alhora són una trampa

Pel que fa a la identitat, ara tu t’has de crear la teva comunitat. Però no es crea una comunitat: la tens o no la tens. Les xarxes socials només poden crear una mena de substitut. La diferència entre la comunitat de debò i les xarxes, és que tu pertanys a la comunitat, però la xarxa et pertany a tu. Pots afegir amics o esborrar-los quan vulguis. Controles la gent amb la qual et relaciones. Les persones se senten una mica més bé a les xarxes perquè la soledat és la gran amenaça en aquests temps d’individualització. No cal tenir habilitats socials a les xarxes. En canvi, són molt necessàries a la feina o quan et trobes amb gent amb la qual interactues raonablement. El diàleg real no és parlar amb gent que pensa el mateix que tu. Per involucrar-te en un diàleg real, has de superar dificultats. Però molta gent utilitza les xarxes per tancar-se en zones de confort en comptes de fer-les servir per ampliar horitzons. Són útils, les xarxes, però alhora són una trampa.

Totes aquestes idees, aquestes reflexions són d’un home que ha analitzat microscòpicament, de manera real i també podem dir que pessimista la societat actual. Avui ha mort el sociòleg polonès establert a Leeds, a la Gran Bretanya, Zygmun Baumann, 91 anys, el pare del concepte de “modernitat líquida”. Acabava de publicar “Desconeguts a la porta de casa”, on analitzava el fenomen migratori.

És clar que no es fàcil llegir els textos de Baumann, però les seves respostes ens permeten entendre el món i fer les nostres vides més vivibles, com deia ell, i a més són un consol en la nostra soledat.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close