A Celrà, Viladamat, Verges, Begur, les Planes d’Hostoles i Viladrau. A Linyola, Sort, Soriguera i Torrelameu. A Berga, Argentona, o al Brull i als Guiamets, i a la Vilella Alta, on fins i tot faran un ple. … una quarantena d’ajuntaments obriran demà, tot i ser festiu. En els casos de Celrà i Viladamat ja fa quatre anys que treballen tant el 12 d’octubre com el 6 de desembre, dia de la Constitució.

La majoria d’aquests ajuntaments estan governats per la CUP, però també per Esquerra i altres partits. En la majoria de casos, els funcionaris atendran directament el públic. En alguns altres, però, només aniran a treballar els càrrecs electes. És el que finalment han decidit a Badalona. Els regidors badalonins se situaran a la porta de l’Ajuntament, a fora. A dins, estarà tancat. Tot i que anar a treballar era voluntari, el jutge escriu en la seva resolució que “la decisión individual de cada trabajador de ir o no a trabajar ese día, pese a lo que pueda argumentarse por el Ayuntamiento, puede no ser enteramente libre, y, además, podría resultar contraria al derecho fundamental a la libertad ideológica”.
O sigui que, perquè tothom es pugui expressar lliurement i lliurement pugui decidir, el jutge prohibeix anar a treballar. Els marxosos diuen “ole tu”.

S’entén que al jutge se li acumularia la feina o bé que ha preferit passar per alt que hi ha molts altres ajuntaments que obren, no fos que no li fessin cap cas. Ja se sap que fora de les grans ciutats, a pagès, són murris i especialistes en fer l’orni.

Fa pocs dies començàvem el Catalunya vespre recordant que una llei no escrita adverteix que més val que no promulguis una ordre si saps que no es complirà perquè només comporta pèrdua d’autoritat. Agraeixo a l’oient Moisès Coll, de Mataró, que em rectifiqui. És el Quixot que li diu a Sancho Panza, governador de l’illa Baratària: No hagas muchas pragmáticas, y si las hicieres, procura que sean buenas, y sobre todo que se guarden y se cumplan, que las pragmáticas que no se guardan, lo mismo es que si no lo fuesen, antes dan a entender que el príncipe que tuvo discreción y autoridad para hacerlas, no tuvo valor para hacer que se guardasen; y las leyes que atemorizan y no se ejecutan, vienen a ser como la viga, rey de las ranas, que al principio las espantó, y con el tiempo la menospreciaron y se subieron sobre ella.

Doncs això, poc em pensava jo que, arran de la Festa de la Hispanitat, acabaria parlant del rei de les granotes.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close