“Tothom espera que li digui que la Carme està bé, però no està bé, està tancada”. Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, és un home tot d’una peça. Em mira de fit a fit i li veig l’esforç per mantenir l’esperit fort. Parla a poc a poc i endevino que pensa les paraules per no perjudicar-la judicialment. “No m’atreveixo a pensar en quin moment s’acabarà tot això. La Carme no es va imaginar mai que podria anar a la presó. Estan tan indefensos i és tot tan arbitrari. (Els polítics presos i a l’estranger) són ostatges per eliminar tots els caps visibles del procés. Ara se sent culpable de fer la vida difícil a les persones que estima; la seva mare té 90 anys i pateix”.

Ressonen les paraules de la Carme, que aquí mateix, a Catalunya Ràdio, al seu ‘Divan’, em deia: “No hem de defallir, no hem de caure en provocacions. La resta ja arribarà”. Fa cinc anys i avui és més vigent encara. “Tot aquest temps no serà fàcil. Ja sé que l’endemà que proclamem la independència haurem de negociar. Nosaltres no tanquem res ni separem res. El poble espanyol és tan digne com el català; volem continuar sent amics i germans. Però, per més incert que sigui el futur, segur que serà millor que el que tenim ara”.

Escoltant-la, m’adono de la força i de la ingenuïtat política, alhora. Quan Mariano Rajoy deia que estava disposat a TOT per preservar la unitat d’Espanya, no imaginaven que incloïa la presó i la repressió sense judici previ.

“No li brillen els ulls com abans, però té serenor, tranquil·litat d’esperit i claredat d’idees. Ella és a la presó i nosaltres no, perquè ella va presidir l’Assemblea. El jutge instructor estableix una mena de triangle malèfic i criminal, integrat per les entitats sobiranistes, el Parlament i el Govern”, analitza la seva companya política Anna Simó.

“No goso preguntar-li si no hem de defallir. Jo l’únic que vull és que surti, i ja està”, em diu el marit. “No sé què li vaig trobar a aquella noia de 18 anys quan m’hi vaig casar. Suposo que ens vam agradar”. Finalment, en Bernat somriu. Triga a anar-se’n. Se sap massa de memòria el camí de casa a la presó del Catllar.

Fotografia d’Andreu Dalmau, agència EFE.

Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 7 de setembre de 2018.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close