Els carrers de tot Catalunya encara estan plens de gent que es manifesten cívicament contra la brutal agressió de la policia espanyola, quan surt el Rei d’Espanya en un missatge televisat en què no hi fa cap referència. No parla dels gairebé 900 ferits –no existeixen–, ni dels més de dos milions de persones que van aconseguir dipositar la seva papereta en una urna; tampoc hi van ser. Per contra, acusa les autoritats catalanes de fragmentar la societat catalana i d’haver trencat l’harmonia i els principis democràtics apropiant-se de les institucions històriques catalanes. ¿Que potser obre la porta a Mariano Rajoy perquè a través de l’article 155 de la Constitució les pugui recuperar?  I, ¿per què aquesta insistència a assenyalar i aïllar els dirigents del Govern català? ¿Que potser insinua que els poden fer detenir?

Felip VI parla de restablir l’ordre constitucional, de deslleialtat inadmissible de la Generalitat i d’unitat d’Espanya: la paraula diàleg no existeix al seu diccionari. Mentrestant, els mandataris europeus apel·len a la negociació política, i els observadors internacionals a Catalunya i els mitjans de comunicació de tot el món s’escandalitzen de la violència i la brutalitat de la policia espanyola. Però aquesta realitat no existeix ni en les paraules del Rei, ni en les del Govern del PP, i només tímidament en les del PSOE, com si les conviccions morals fossin esclaves de l’estratègia política i haguessin desaparegut de l’ètica judicial.

¿Com si no es pot entendre que la fiscalia asseguri que l’actuació policial de l’1 d’octubre no va afectar «la normal convivència ciutadana»  i que els agents van intervenir en «legítima defensa» davant d’individus que actuaven «violentament»? ¿Com pot fer seves les xifres no oficials, calculant que si van votar 2.262.424 persones i hi va haver 844 ferits, «només» un 0,037% dels votants van resultar afectats per la presumpta violència policial? Vivim una distorsió de la realitat.

D’aquí a pocs dies, el Parlament pot obrir el procés constituent de la República Catalana en forma d’una declaració d’independència anunciada. Es podria passar del procés cap a la independència a la independència en procés, i amb aquest alentir els passos, trobar la intermediació internacional, que forci el Govern espanyol a negociar. A més a més, no disposar de resultats oficials del referèndum permetria guanyar temps polític i facilitaria que les ferides socials deixin de sagnar.

Que la votació s’hagi hagut de fer sense prou garanties, com han conclòs els observadors internacionals, també podria donar una mica d’aire i fer que la DUI quedés avalada en les pròximes eleccions catalanes constituents. Ara bé, si les provocacions, com la d’Alfonso Guerra aconsellant enviar els tancs a Catalunya o la del portaveu del PP, Rafael Hernando, dient que ERC i la CUP volen que hi hagi morts a Catalunya, fracturen realment la societat catalana i la violència esclata al carrer, llavors estarà tot perdut i només hi haurà una paraula: repressió.

Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 5 d’octubre de 2017.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close