Aquesta tarda ha acabat la primera sessió d’investidura, fallida, del candidat Mariano Rajoy. Dissabte que ve, en segona sessió, finalment i al cap de deu mesos d’aquella primera votació del desembre de l’any passat, el candidat del PP deixarà d’estar en funcions per presidir el govern espanyol. Avui, doncs, al Congrés dels Diputats ha passat el que estava previst que passés. Entrarem en el detall d’aquí un minut. Però aquest detall, tractant-se d’una sessió de pur tràmit, és pobre de contingut. De forma, un parell de bromes sobre el gra i el tractor, sobre els tuits i els sms, un parell o tres d’insults, una esbroncada a propòsit dels milions que Veneçuela pot haver pagat a Podem i l’evidència que aquest partit violeta se situa en l’espai de l’oposició que ha abandonat el PSOE, que intenta explicar i explicar-se per què s’ha fet l’harakiri, o sigui per què farà president Rajoy. Ribera, de Ciutadans, s’aplana davant del PP parafrasejant malament Adolfo Suárez per buscar el centre, i els independentistes catalans tenen la directa posada: després d’inhabilitar Forcadell, el Parlament l’habilitarà. El que diuen vostès fa por, contesta Rajoy.

Quan temps trigarà el PSOE a recompondre’s, quan Podem es veurà amb cor de provocar unes noves eleccions? O les convocarà ben aviat Rajoy per tornar-les a guanyar?

Políticament esperem que dissabte tingui més suc i bruc. Quants nos arrosegarà el PSC entre el PSOE? Pedro Sánchez votarà no o podria abandonar l’escó? I després, què? Una legislatura inestable? Quan temps trigarà el PSOE a recompondre’s, quan Podem es veurà amb cor de provocar unes noves eleccions? O les convocarà ben aviat Rajoy per tornar-les a guanyar? Què se n’ha fet d’aquella reforma constitucional que només fa 48 hores els partits polítics tret del PP deien que suggeria el Rei?

Ho anirem veient i analitzant. És cert que alguns discursos són més brillants que d’altres, però avui tot semblava gairebé inútil. I el que és gros és que aquesta gent que ocupa la Cambra de la Carrera de San Jerónimo s’agradin tant quan parlen, és gros que parlin i no s’entenguin i és imperdonable que hàgim arribat a aquesta situació de desbloqueig —que en diuen alguns- arran de les lluites de poder i revenges entre posicionaments personals. Hauríem de ser menys indulgents amb ses senyories. La frivolitat transita entre corbates i americanes, vestits jaqueta i camises arremangades al Congrés.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close