La veu li somriu a la Laura Masvidal. Ha passat el Nadal en família. Abans de l’escudella, amb les seves dues filles, han llegit la carta del pare. En Quim Forn els mira de transmetre la pau interior que ha assolit malgrat la duresa de la cel·la. Serenitat. Ha entès, em diu la seva dona, el sentit del seu presidi. No és absurd, no. I no se sent sol, ¡i mira que n’hi ha de persones que estan soles a la presó!, ens diu. Ens ha demanat que estiguéssim juntes i contentes. Aquest Nadal és diferent, és dur, però és intens i bonic. ¿Futur? Només ens volem agafar a les certeses. En  Quim està content pel resultat del Barça (riu ara la Laura) i el 21-D ha deixat un escenari de pau clarificador.

La meva àvia, que té gairebé cent anys, després del dinar, m’ha dit: «¿I qui li renta la roba a la presó?» Ella, que ha viscut fins i tot una guerra, em fa preguntes tan senzilles com aquesta, que parlen de cuidar-se i estimar-se. La Txell Bonet se sap de memòria els dies que pot veure en Jordi Cuixart, en els vis a vis, sempre amb el seu fill Amat de cinc mesos penjat al coll. És com irreal trobar-nos sols físicament allà compartint dues hores. Comencem moltes converses que no acabem. El pitjor és el camí de tornada de la presó a Atocha per agafar el tren. Llavors no puc parlar amb ningú ni enviar missatges, res. Miro d’estar serena. Sé que pot ser llarg.

El whatsap fa olor d’escudella. Olles noves i caldo bullint. Brussel·les. En Sergi Corbera ha agafat novament la nena per anar a trobar-se amb el pare, Toni Comín. Ara treballa a Bèlgica, li vam dir. Podria semblar que preferís treballar lluny abans que estar amb nosaltres a casa. Llavors la psicòloga em va dir: «Mira, la pena es pot superar; la desconfiança, no». Havíem de dir a la nostra filla la veritat.  L’arbre de Nadal belga dringa amb boles vermelless.

Vaig conèixer la Laura, en Sergi i la Txell a la trobada a l’església de Sant Felip Neri, de Cristians per la Independència. Avui han volgut compartir amb tots nosaltres la quotidianitat més íntima del Nadal. Que el 2018 ens obri un temps d’esperança.

Article publicat originalment a El Periódico de Catalunya, el 28 de desembre de 2017

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close