Els dos milions de votants independentistes de Catalunya se senten orgullosos de com els cinc presos polítics han pres possessió dels seus escons a les Corts espanyoles, han somrigut a tothom, han creuat paraules amb altres líders polítics per aplanar el camí de la negociació i, una vegada més, sense renunciar a les seves reivindicacions, han sabut superar-se en dignitat. Es van despertar de bon matí a la presó i ha tornat a entrar-hi després de la feina. La Fiscalia del Tribunal Suprem presenta davant de la sala que jutja el procés un escrit perquè les Corts els suspenguin de funcions. Ja es veurà quina és la decisió definitiva. Es veurà després de les eleccions d’aquest diumenge que ve. El PSOE no vol que aquesta decisió enterboleixi els seus resultats. Però tornem als fets. Aquests mateixos diputats no van poder ocupar els seus escons al Parlament de Catalunya, i durant un any i mig uns enormes llaços grocs han ocupat els seus seients. Així, doncs, ¿estem davant d’un inici de desglaç? ¿Es tracta d’enviar el missatge que ja se’ls ha “escarmentat” prou?

La suposada criminalitat dels presumptes colpistes que suposadament humilien tots els espanyols i la democràcia s’ha fos en els dos petons que, de manera intel·ligent, Inés Arrimadas li va fer a Josep Rull, en la conversa entre Sánchez (Jordi) i Sánchez (Pedro) mentre feien cua i en l’encaixada entre Oriol Junqueras i el president del Govern. “Hem de parlar”, li va indicar el republicà. És cert que el soroll de la dreta espanyola per apaivagar els independentistes presos és molest. Que Rivera no cessa en la seva particular creuada per erigir-se en el líder de l’oposició, però la sentència del judici al procés és pròxima i és en aquesta legislatura en què s’hauran de buscar solucions polítiques a la qüestió catalana a Espanya i davant d’Europa (Puigdemont i Junqueras obtindran representació al Parlament Europeu). Sembla aconsellable que la presó preventiva es vagi substituint per la llibertat condicional. La ciutadania espanyola està a punt.

Foto: JJ Guillén.

Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 22 de maig de 2019.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close