Aquesta nit Jordi Pujol Ferrusola entra a la presó madrilenya de Soto del Real per blanqueig de capitals. Des del 2012 que el van començar a investigar, podria haver fet desaparèixer, segons la fiscalia anticorrupció, trenta milions d’euros més.
El jutge de la Mata creu que Pujol Ferrusola i la seva exesposa Mercè Gironès estan seguint des de fa cinc anys una estratègia insistent i continuada de despatrimonialització a l’estat espanyol, de manera que amaguen els milions a l’estranger.
Avui Júnior ha estat declarant quatre hores davant del jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata. És la tercera vegada que ho fa. L’última va ser el febrer de l’any passat. Llavors el jutge ja li va prohibir sortir d’Espanya. En aquella ocasió Pujol Ferrusola va mirar de justificar els diners acumulats a Andorra que la família atribueix als beneficis de la deixa de l’avi Florenci.
Que Jordi Pujol Ferrusola entri a la presó té categoria de símbol. L’home arrogant i sobrat que vam veure passejar-se els diputats i diputades del Parlament de Catalunya en la comissió d’investigació sobre l’anomenat cas Pujol dormirà aquesta nit entre reixes.
Molt probablement amb el fill gran del matrimoni Pujol Ferrusola s’identifica una manera de fer. La dels diners que es fan fàcilment aprofitant les influències i el poder polític del voltant, diners que sovint desapareixin del país i pels quals no es tributava. La nostra àvia d’això en deia robar.
Tant de bo que a Catalunya aquesta presó sense fiança que avui ha dictat el jutge contra Jordi Pujol Ferrusola signifiqui la visualització del final d’un temps i d’un país, el nostre. Perquè a Madrid i a molts punts d’Espanya agafen de base les llistes electorals per passar llista d’empresonats. I encara els en queden moltes, de llistes, allà. I algunes també aquí.