Arribarà un dia que els judicis s’hauran acabat. Que sabrem què hi ha o què no hi ha en aquell 3% de suposades desviacions de diners per part d’empresaris a qui s’adjudicaven obres cap a l’antiga Convergència. Cal que es jutgin d’una vegada. Demà, comença el cas Palau amb una oferta de Montull per explicar el recorregut d’aquests diners cap al partit que governava i la seva Fundació, la Trias Fargas, a canvi que la seva filla no vagi a la presó. Li demanaven 27 anys.
Potser arribarà un dia que l’anomenada Operació Catalunya, és a dir el joc brut buscant irregularitats però sobretot inventant falsos testimonis contra polítics independentistes de Convergència per part del ministeri de l’interior espanyol, s’acabarà. Potser sí.
Mai havíem desitjat tant que un any s’acabi com aquest any 2017. Però sobretot que s’acabin els judicis cap als antics membres del govern de Convergència i Unió per haver tirat endavant el 9-N. I desitjaríem que no hi hagués nous judicis cap a la presidenta del Parlament i els membres de la Mesa independentistes.
Aquests últims temps dubtem molt de la qualitat de la democràcia que es viu al nostre país. A fe que fa l’efecte d’estar molt malmesa quan la política pràcticament ha desaparegut i el que ens ocupa temps i espai i atenció són els tribunals.
Faria la sensació que l’era digital crea societats necessàriament més transparents i més horitzontals, on els abusos i les traïcions ben aviat es posen al descobert, però és com si el vell món es revoltés i volgués quedar-se per sempre i utilitzar els vells ressorts per continuar abusant del poder de manera impune. Som en aquesta cruïlla. I cal estar alerta perquè no ens aboquin al fangar.