El Rei insta tots els partits polítics a posar Catalunya com a prioritat en la legislatura que començarà la setmana que ve, un cop s’hagi investit president Mariano Rajoy.
Si ahir Francesc Homs ja va insinuar que el Rei s’hi havia referit en la seva trobada, avui els líders de tots els partits, un cop han acabat les seves reunions amb el monarca, han dit clarament que el rei vol desdramatitzar una possible reforma de la Constitució, tret del PP. Mariano Rajoy ha tirat pilotes fora quan l’hi han preguntat obertament, però no ho ha negat. El rei veuria bé crear una comissió per fer una reforma constitucional que abordés la relació entre Catalunya i Espanya.

Felip VI ha fet un gest i ha aprofitat les trobades que tenia amb els líders polítics per incloure a dalt de tot de l’agenda política espanyola la qüestió de Catalunya. Sigui perquè finalment, com es deia ahir, està convençut que peti qui peti el procés continua i continuarà, i en joc hi té l’estat del qual n’és cap, Felip VI avui ha fet públic un desig que bé haurà de tenir traducció política i no únicament reacció judicial.

És clar que la reforma de la Constitució podria incloure la possibilitat de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya o no. Ja hi ha veus com la de Ciutadans que asseguren que és clar que es pot reformar la carta magna, un cop s’hagi firmat un pacte per la unitat d’Espanya.

Miquel Roca ja avisava fa dotze anys que fer un nou estatut de Catalunya era perillós, perquè en comptes d’anar a més, es podria anar a menys

Ara fa deu anys que es va aprovar aquell nou Estatut pel qual finalment el Tribunal Constitucional va passar el ribot a demanda del PP. Un estatut que havia il·lusionat molts catalans. Semblava que havia de blindar quotes més grans d’autogovern i més aviat va ser la plasmació de la voluntat de laminar les competències de govern que té Catalunya. Ara que veig que es podria obrir el meló de la reforma constitucional, les paraules d’un dels pares tant de la Constitució com de l’estatut, Miquel Roca, em semblen visionàries. Fa dotze anys ja avisava que fer un nou estatut de Catalunya era perillós, perquè en comptes d’anar a més, es podria anar a menys. I ara, parlar d’una possible reforma constitucional pot buscar simplement provocar a Catalunya un efecte placebo?

Com diuen en castellà, caldrà estar a l’aguait.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close