El 21 de desembre hi haurà eleccions al Parlament. Les ha convocades Mariano Rajoy, però ningú dubta que hi haurà urnes, i que milions de persones de Catalunya hi dipositaran el vot. L’Estat espanyol, agradi o no, té capacitat sobrada per organitzar-les. De res serveix dir que, amb el 155, es vol arrasar l’autogovern de Catalunya. És sabut. I, tot i que a la pràctica sigui molt difícil administrar Catalunya des de la Moncloa, a 50 dies de la contesa electoral, no és gaire rellevant si els consellers ocupen o no els seus despatxos.

La força de la raó, com diu el president Puigdemont, està de la seva banda, però, si el sobiranisme no és capaç de concentrar les seves forces per demanar el vot a la població, estarà entregant la primera institució del país. Inés Arrimadas podria ser la presidenta. Ella o Miquel Iceta, parlamentari brillant. L’unionisme s’ha aplegat, i no serveix de res recordar que el PP és corrupte o una força residual a Catalunya. El Govern espanyol exerceix el poder absolutament, i, amb l’avís d’Europa, ara sense recórrer a la violència de l’1 d’octubre.

Entendre la dura realitat

S’ha declarat la independència obeint el mandat d’un referèndum que la gent va defensar amb el seu propi cos. Però per passar d’una declaració a una implementació, cal molt més. Segons el sumari obert al jutjat núm.13, el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, admetia el mes d’agost en privat, que, en matèria econòmica els preparatius estaven «molt verds» i no estarien a punt a l’octubre. A més de poder recaptar els impostos, l’expresident Artur Mas concretava al ‘Financial Times’, que, per arribar a una independència real, cal disposar del control de les infraestructures i les duanes, i una administració de Justícia que faci complir les lleis que emanin del Parlament català.

Si el sobiranisme rebla la seva força en les eleccions catalanes –digueu-li constituents o autonòmiques– del 21D, avançarà cap a un nou Estat. Però si no és capaç d’entendre la cruesa de la realitat, la república haurà entrat en el seu exili interior.

Foto: Jordi Cotrina

Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 29 d’octubre de 2017.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close