Ahir i avui Correa explica fil per randa com pràcticament vivia a la seu del PP tancant acords amb ministeris i ajuntaments, com robava milions de l’erari públic, com cobrava les comissions del 2 o del 3%, com se les repartia amb Bárcenas o les duia directament al Partit Popular, en sobres on posaven els diners en metàlic, els cotxes que regalava i el nom de les grans empreses constructores amb les quals treballava.

Ho feia en l’època d’Aznar a la Moncloa i va continuar-ho fent després al País Valencià amb Francisco Camps de president. Assegura Correa que era normal, que aquesta manera d’actuar forma part del sistema. Que no hi ha un correa, sinó molts correas.

Quan va ser a la presó, aquest home que li agradava fer-se dir Don Vito, va preguntar què feia ell entre delinqüents si no n’era. Mai ha tingut consciència d’haver obrat malament i ara argumenta a la fiscal del tribunal, que l’han enxampat simplement perquè no va ser prou previsor i no feia factures. ¿Factures? Si digués el nom de totes les persones amb les quals em relacionava, diu el cervell de la trama Gürtel, seria una revolució.

Doncs revolucionem-nos davant de la brutícia moral d’unes estructures polítiques malaltes que es personifiquen en Correa. Necessitem tenir esperança i confiança en el futur per poder construir una societat més justa, més igualitària i més lliure. O la revolució que comporta dir tots els noms que hi estan implicats -com diu el cap de la trama Gürtel- o podrir-nos de corrupció.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close