Més prim, amb aspecte jovial, ferm en les conviccions i optimista d’actitud, l’exconseller Jordi Turull parla darrere dels vidres a la presó de Lledoners: “Quan surti, recorreré a peu Catalunya, com Josep Maria Espinàs, per donar les gràcies a tota aquesta bona gent que ens ajuda. Tenim un país fantàstic”.

¿Per a què ha servit la vaga de fam?  
Per no normalitzar una injustícia més del Constitucional, que no havia pres cap decisió respecte als nostres recursos durant un any. És la teoria dels badalls. Te’ls vas empassant, i un tapa el següent, com les injustícies.

¿Com es prepara per al judici?  
Des de dos punts de vista. El tècnic, per desmuntar el relat parcial, sectari i ple d’errors de la causa, basat en el de la Guàrdia Civil, que ens va pegar. I el polític: jo vull una sortida política, pacífica i democràtica per a Catalunya. Davant del Suprem, no demanaré perdó i reivindicaré el que vam fer l’1-O i el 27-O.

¿Com valora que el TS jutgi 12 encausats i el TSJC, els 6 restants, acusats de desobediència? 
És una contradicció més, i una injustícia molt gran cap a Carme Forcadell. ¿Per què se la tracta de manera diferent de la resta de la mesa del Parlament? Això no és impartir justícia, això va d’escarment.

¿Confia en un judici just? 
No, perquè no hi ha igualtat entre les parts. Nosaltres venim d’una llarga presó provisional, arribarem emmanillats, ens traslladaran al calabós cada dia durant mesos i no tindrem prou temps per preparar les defenses. En canvi, l’acusació arribarà tot just sortida de la dutxa i havent esmorzat un croissant amb suc de taronja.

¿Creu que podrà defensar innocència?
Jo surto a guanyar, encara que la sentència pugui estar mig pensada. Crec que, si s’imparteix justícia, ens declararan innocents. Ara bé, si el judici va d’escarment, no.

¿El Govern pot incidir en el judici? 
Sí, a través de l’advocat de l’Estat, no oposant-se a la nostra llibertat provisional, de manera que arribem al judici amb garanties.

¿Vist en perspectiva, va ser un error el 27-O?
No, ho tornaria a fer. No em penedeixo ni del 6 i el 7 de setembre, ni de l’1-O, ni del 27-O. Ningú hauria de tenir por de votar.

¿Renuncia ara a la unilateralitat? 
No. No hem de renunciar a res que sigui pacífic i democràtic. El dret internacional ens empara.

¿Com valora el pacte del PP i Cs amb l’extrema dreta per entrar a les institucions a Andalusia? 
Finalment, s’han tret de sobre els complexos per normalitzar el franquisme estructural. I atenció, perquè la gent preferirà l’original (Vox) als partits que l’alimenten (PP i Cs). El que m’impacta és el complex de l’esquerra espanyola del PSOE per actuar.

¿Va ser positiva la trobada entre Torra i Sánchez a Barcelona?  
Sí. Ara és necessari que el Govern desgrani la seva proposta, tenint en compte que els ciutadans han de tenir l’última paraula a les urnes. Ja ho va reconèixer el mateix Pedro Sánchez en la sessió de la moció de censura. Però, ara per ara, no es mulla.

¿Què hauria de fer, segons la seva opinió, el president Sánchez? 
Pedro Sánchez ha de decidir si pensa en les pròximes eleccions o en les pròximes generacions.

¿Això significa que, si ofereix una sortida a les aspiracions independentistes, perdrà les eleccions?  
No si ho fa amb convenciment, però li falta fortalesa en les conviccions. Fa cops de volant. D’una banda, parla de diàleg i després ens titlla de “colla”… ¡a dos milions de persones!

Però en unes noves eleccions generals, podria governar la dreta amb l’extrema dreta. 
Pedro Sánchez convocarà les eleccions quan vulgui. Nosaltres no en som els responsables.

¿Es fia de Pedro Sánchez? 
No tinc gaires motius per fer-ho, però és el que hi ha.

¿Espera alguna cosa del PSC? 
No.

¿Una proposta de Sánchez podria permetre que el PDECat no bloquegés els Pressupostos de l’Estat? 
El Govern de Pedro Sánchez ni tan sols ha presentat els Pressupostos als grups independentistes. Demana vots a canvi de bones paraules. La situació de Catalunya és humiliant, no es pot barrejar tot. Els presos no som equivalents a una partida pressupostària. Ell va presentar una moció de censura i la votem a favor. És ell qui està en deute.

¿Què és necessari perquè Sánchez aprovi els Pressupostos amb el seu recolzament?
Ha d’haver-hi fets palpables i una proposta clara per millorar l’autogovern.

¿Seria acceptable votar primer un estatut i més endavant el referèndum d’autodeterminació? 
Ja no val, un nou estatut. Cal saber on som i on volem anar. L’actuació policial de l’1-O impedeix explicar el resultat amb normalitat. Hem d’actuar com a Escòcia. És necessari comptar les persones en un referèndum d’autodeterminació amb garanties. Hi ha més independentistes explícits que unionistes, a més d’entre un 8% i un 10% d’opcions indefinides.

¿S’han d’avançar les eleccions a Catalunya i a Espanya? 
A Catalunya, no. A Espanya, no ho sé.

¿Hi ha un problema de convivència a Catalunya, com suggereix el rei Felip VI?  
No, no n’hi ha.  El 3-O el Rei va apadrinar l’“a por ellos” amb la consegüent vulneració de drets i llibertats a Catalunya. Ara intenta sustentar aquest discurs.

¿La Constitució és l’escull? 
Si hi ha voluntat política, la Constitució no serà el principal problema. Quan es va aprovar, ens van dir que era molt permeable. Però ara s’aplica més en forma de tuits de Codi Penal que de garant de drets i llibertats fonamentals.

¿Quin paper hi han de jugar els CDR? 
Jo conec els de Parets del Vallès [el poble natal de Turull]. Són encantadors, meravellosos i pacífics, i actuen amb la cara descoberta. Mai els podré agrair prou tot el que fan.

¿I els que actuen amb violència? 
No sabem si són infiltrats o provocadors. Cal aïllar les persones que van amb la cara tapada, com va fer la gent en la manifestació del 21-D.

¿Què separa JxCat d’ERC en l’estratègia independentista?
El dia a dia és complicat. Molts lideratges no poden participar en les decisions, que cal prendre en poc temps (perquè són a la presó o a l’exili). I a més vivim un assetjament policial i judicial a Catalunya. Encara així, els polítics hem de treballar per aconseguir la unitat, que ens demana la gent.

Per a l’Ajuntament de Barcelona hi ha moltes opcions independentistes. 
Si anem junts a Barcelona, l’alcaldia independentista està garantida. Hem de convèncer-nos de la unitat i voler tenir el pa sencer i no unes engrunes.

¿Catalunya està fracturada? 
Catalunya viu intensament la política des de posicionaments diferents. Però ningú aconseguirà alterar la nostra convivència, perquè la cohesió social és més forta.  Catalunya és el país de Pau Casals, de la Marató, de gent que puja muntanyes i canta a Lledoners.

Vostè és seguidor de l’Espanyol… 
A la presó, ser periquito m’ajuda a remuntar i a no donar-me mai per vençut.

Foto: Ferran Sendra

Entrevista publicada a El Periódico de Catalunya, el 29 de desembre de 2018

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close