A ganivetades mata el policia que custodiava el Parlament britànic després d’haver envestit amb un tot terreny la gent que caminava pel pont de Westminster; aquell per on tots els turistes passegem mirant el Tàmesi. I en el primer moment de perplexitat i de silenci, volem pensar que l’atacant és un boig i no pas un terrorista, com si des de la malaltia mental moralment no ens repugnés tant el crim que ha comès.

Hores després, l’Estat Islàmic reivindicarà l’atemptat i presentarà l’homicida suïcida –com l’anomena el psicòleg Andrés Cuartero– com un «soldat d’Estat Islàmic, que respon a la crida per castigar els països de la coalició». La primera ministra, Theresa May, assenyala que no és cap casualitat que l’atac s’adreci al bressol de la democràcia, al Parlament, on s’expressa la manera com s’organitza una societat, a partir del diàleg.

Però ens vindran al cap el pont i la gent que hi caminava i que es va precipitar al riu, i novament ens sentirem desvalguts. Les víctimes són persones normals com nosaltres, i les armes d’aquests soldats també són quotidianes, un cotxe ara a Londres o un camió a Niça o a Berlín.

La policia ens dirà que aquest home que va anar a Westminster a matar i a morir era britànic, amb inclinacions gihadistes, i que li tenien una fitxa oberta. Ens expliquen que són persones excloses socialment, que senten que han fracassat en la vida, plenes de ràbia i de desig de venjança. I encara que hagin pogut operar individualment, quan cometen atemptats l’Estat Islàmic se’ls fa seus, com es va demostrar amb el que vam saber ahir: que no formava part d’aquest grup.

Ja hem vist que combatre’ls únicament amb la força no resulta eficaç

¿I la prevenció? ¿Com detectar-les? És molt difícil quan ja han sortit de la roda del sistema, però alhora ens adonem que combatre-les únicament amb la força no és prou eficaç. Només podrem vèncer el terrorisme si som capaços d’entendre’l, que en cap cas vol dir acceptar-lo. Els terroristes no són bojos, són exclosos que busquen la seva identitat provocant el terror.

Article publicat a El Periódico de Catalunya el 27 de març de 2017.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close