Algú pot pensar que la crònica de la mort anunciada de la moció de censura de Podem és en realitat el primer acte del naixement de la campanya electoral davant d’una eventual convocatòria d’eleccions generals avançades. O una acció més de la campanya permanent, com ara el Tramabús. Un fer-se veure com a partit valent davant de l’opinió pública, que és capaç de plantar cara al PP de la corrupció, just quan el PSOE continua sense poder-ho fer, perquè està en plena campanya per tenir de secretària general aquella Susana Díaz que va donar suport a Rajoy, o aquell secretari general, Pedro Sánchez, que va deixar de ser-ho just per no voler que el PP governés Espanya. Així, doncs, els diputats del PSOE tornen a salvar Rajoy, perquè avui per avui no són capaços de fer res més. Iglesias ho sap i se n’aprofita. A Ciutadans no se l’espera per res, i els partits independentistes catalans, Esquerra i el PdeCat, poden tornar a posar damunt la taula el referèndum, una altra manera d’anar aconseguint que als ulls de tot Espanya, això d’anar a votar per decidir el futur de Catalunya es vagi veient més normal i assumible.

Amb tot això, la pregunta clau és: ¿Com s’entén que, mentre Podem demana suport a Esquerra per a la moció de censura de Madrid, el diputat al Parlament Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, supediti un eventual suport dels comuns al referèndum al que pogués dir la Comissió de Venècia, quan a més la Generalitat no es pot adreçar a aquest òrgan consultiu del Consell d’Europa, ja que només poden fer-ho els estats?

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close