Retrat íntim de la conversa amb un periodista 100×100 generós
És d’una peça: vital, sincer, obert i optimista. Per això assegura que ell ha tingut molta sort a la vida; i jo callo i no li dic que la sort és per a aquells que la mimen i la saben fer créixer. L’atzar és una altra cosa.
Al Pere Escobar el coneixem fent tots els programes d’esports del món a Catalunya Ràdio i TV3. Ens arrossega, vibrant, en les transmissions. Hi posa el cor i l’ofici de tants anys.
Però ens enamora també quan obre els ulls i se sap atansar a les persones que un dia se’ls va esgarriar la vida. Recomano els seus retrats biogràfics en forma de llibre o els racons de la ciutat de Barcelona, que adora.
Hi porta els nens. Els fills, tots cinc. En parla i novament se li obre l’esperit. Pere Escobar no és únicament 100×100 futbol, tal com es titulava el seu programa, és sobretot 100×100 Pere Escobar, la veritat d’un tro.
Quan s’acotxa cada nit, vol tenir la consciència tranquil·la.
“Jo només em dec a mi mateix. Al final del dia estàs tu sol i jo necessito poder dormir.”
Generós amb els companys i la vida, és creatiu i suggerent. A Aretha Franklin, Déu i el Barça els posa en línia a “El divan“. Per l’artista hauria après anglès. Al principi de l’Esperit li demana tranquil·litat i que li cuidi els nens. I del Barça, ens revela, tot rient, una gran secret:
“En el club de la nostra vida hi habita una bestioleta que segur que et picarà i et transformarà en un beneit.”
Adora la seva feina i, més murri que mai, em confessa que no es pot ser torero sempre per a tothom. A mi, que em fascina la capa, que amb art fa voleiar!
Article publicat al blog de El Divan el 12 de maig de 2021.