Mariano Rajoy és impecable seguint l’estratègia que prèviament té dissenyada. Quan el pas del temps inquieta els seus adversaris polítics i perden l’eix i l’estabilitat, ell es manté i això el fa fort.

En aquests últims temps hem vist com va ser capaç de dir-li al Rei que no optaria a una investidura, perquè no tenia prou suports. Posteriorment va deixar que Sánchez s’estavellés en l’intent i, per assegurar-se que no ho podria reintentar aquest cop amb èxit, va aconseguir que el PSOE es fes l’harakiri, que qualsevol possibilitat de trobar una alternativa amb els partits independentistes catalans quedés avortada. De la mateixa manera hem vist com el president espanyol és capaç de crear la percepció que la corrupció del PP no té res a veure amb ell; són casos aïllats de fa moooooolt de temps que feliçment la justícia desemmascara. Tant fortament se situa en aquesta posició que molta gent no el veu com a primer responsable de pagaments irregulars, comissions, tràfic d’influències i robatoris i tot.

Rajoy fa una crida al votant moderat que històricament havia votat Convergència, ara el Pdecat. Crea un relat que cala com una fina pluja en les nostres ments i eixampla l’espai sense que ho notem.

Ara Rajoy intenta fer calar en el pensament de la població de Catalunya, que la Generalitat està ocupada per una ideologia errònia, l’independentisme, que cal corregir al més aviat possible, i sobretot que el govern català estaria sent influït per un partit d’extremistes que promulguen idees perilloses. D’aquesta manera fa una crida al votant moderat que històricament havia votat Convergència, ara el Pdecat. Crea un relat que cala com una fina pluja en les nostres ments i eixampla l’espai sense que ho notem. D’aquesta manera, dia a dia, a base d’erosionar l’adversari i fer-lo descol·locar, vol guanyar la partida política. S’ajuda a més dels tribunals.

És clar que Rajoy s’ha trobat amb un president català, Puigdemont, tant o més cabut que ell. Puigdemont té clar quin és el seu encàrrec i és segur que no se’n distreurà. Una altra cosa és que aconsegueixi mantenir unides en aquest intent les forces polítiques i la població que defensen el dret a decidir i que sigui capaç de convocar el referèndum i organitzar-lo amb prou garanties i reconeixement internacional.

Mariano Rajoy no parla idiomes i sembla distret, però és un polític llarg. La realitat ens mostra que el seu llenguatge pot fer forat i que no es distreu ni un mil·límetre de l’estratègia quan té ben decidit l’objectiu.

Aquest web, com pràcticament tots, utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari. Si continues navegant, entenem que hi estàs d'acord. Vull llegir més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close